|
Amb referència a l’article publicat en el vostre setmanari el passat dia 23 de febrer, signat per “R.C.B./Cabra” sobre el cas d’una família d’acolliment veïns de Cabra del Camp, i en nom de l’ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ACOLLIMENT DE TARRAGONA, (AFATAR) associació oberta a totes les famílies que fan acolliments a Tarragona i Terres de l’Ebre a la qual represento, i que ens considerem al·ludits en el referit article, i per una millor informació dels seus lectors, vull fer algunes puntualitzacions.
En primer lloc volem dir que la família Almansa - Campillo, no formen part de la nostra Associació, i no han participat mai en las nostres activitats ni en les nostres trobades on plantegem els nostres neguits, i els nostres problemes i en les quals a vegades, l’experiència d’uns ajuda als altres, i en alguns casos s’han canalitzat a través d’AFATAR queixes i peticions a l’administració (ICAA e ICIF) a on sempre ens hem sentit atesos amb cordialitat i actitud dialogant, i creiem que pràcticament sempre ens han recolzat i han estat del nostre costat.
Quasi sempre coincidim en els plantejaments amb els tècnics del CAF amb els quals tenim molt contacte i fem cada dos o tres mesos una reunió de coordinació per analitzar el dia a dia , i quan en algun tema puntual no coincidim, no és massa difícil arribar a un punt d’enteniment, però en aquest cas concret, hem de dir que estem totalment d’acord amb la seva actuació, potser només van tenir una errada, valorar com a família idònia per fer acolliments a una família que no estava preparada per fer-los.
Tots hauríem de tenir clar en que consisteixen els anomenats “ACOLLIMENTS D’URGÈNCIA I DIAGNÒSTIC” , es tracta de rebre a casa teva un nen (quasi sempre un nadó o nen de pocs mesos) al qual han separat de la seva família biològica, mentre estudien el seu cas i decideixen quina mesura definitiva és la més adient per ell. Això és provisional i ha de durar el mínim temps possible, i encara que tots pensem que el millor seria que no s’allargués més enllà dels tres mesos, i que la Coordinadora d’Associacions de Famílies Acollidores de Catalunya està lluitant entre altres coses per assolir aquesta meta, en realitat actualment és habitual que duri entre sis i dotze mesos i així ens ho fan saber en el moment de formalitzar l’acolliment. Durant el temps que els nens estan sota aquesta mesura, en quasi tots el casos tenen establert un règim de visites amb la família biològica, fet que evidentment et recorda que aquell nen no és teu.
En contra del que diuen els Srs. Almansa - Campillo no n’hi ha cap normativa legal que marqui la duració d’un acolliment d’urgència i diagnòstic, l’únic que marca la seva durada són els criteris tècnics, és evident que la decisió de separar un nadó de la seva mare definitivament, no es pot prendre alegrement en quatre dies, en primer lloc s’ha de veure si la mare és capaç d’assolir els objectius que se li marquin, i recuperar la tutela de l’infant, o si n’hi ha algun membre de la seva família extensa que pugui ser valorat com capaç de fer-se càrrec del nen, i en tal cas sempre tindrà preferència la família extensa que no pas una d’aliena.
En el cas de que es cregui que l’única alternativa valida pel nen es fer una proposta d’adopció, se buscarà la família idònia entre la bossa de famílies valorades per adoptar, i en dita llista no es pot acceptar que s’utilitzi el camí de l’acolliment per entrar per la porta falsa. Per altra part tots sabem i la família Almansa – Campillo suposo que també ho sap que per l’edat que ells tenen i seguint els criteris tècnics actualment en vigor sobre aquest tema, mai els donarien en adopció un nen d’aquesta edat.
En l’únic cas que s’hauria pogut quedar l’infant amb ells, i de fet no seria la primera vegada que passa, és si s’hagués considerat com mesura més adient el fer per ell una proposta d’acolliment de llarga durada, aleshores probablement i si els tècnics ho consideraven apropiat s’hagués pogut transformar l’acolliment “d’urgència i diagnòstic” en un “acolliment simple amb caràcter indefinit” i continuar amb la mateixa família, respectant el règim de visites que s’haguessin marcat per a la família biològica, tot i considerant que un “acolliment” no és mai una “adopció”
Diuen que no els volen i que ja els han descartat per als acolliments, hauran de reconèixer que és la conseqüència lògica a la seva actuació en aquest cas, amagant al xiquet, fent que tingués que intervenir la força pública per emportar-se’l i impossibilitant que es pogués fer el desacoblament previst per a ell, i no acompanyar-lo i ajudar-lo a iniciar una nova vida amb la seva família, com tots els acollidors ens comprometem a fer.
Insinuen que els que estem fent acolliments ho fem per motius econòmics, la qual cosa la considerem veritablement ofensiva. Com s’atreveixen a jutjar les motivacions que cada família té per realitzar un acolliment si mai han estat en contacte amb el col·lectiu de famílies? En tots els anys en que s’estan constituint acolliments d’urgència i diagnòstic a Tarragona, (10 anys, 170 acolliments) no s’havia produït mai un cas semblant. Es que creuen que la única família que ha estimat al seu acollit en tot aquest temps han estat ells?
Si haguessin vingut alguna vegada a las nostres trobades, haurien pogut veure com se’ns trenca el cor cada vegada que un dels “nostres” xiquets se’n va, com se’ns omplen els ulls de llàgrimes cada vegada que parlem d’un d’ells amb els nostres companys, i com segueixen per sempre en el nostre record tots i cadascun d’ells, i també com cada vegada que un se’n va, tornem a començar des del principi amb un altre amb tota la il·lusió encara que sabem que se’ns tornarà a trencar el cor el dia de l’adéu.
No, no crec que cap família ho faci per diners, igual que no creia fins ara que cap família ho faci per omplir una mancança en la seva vida que no és per aquest mètode com s’ha d’omplir. Tots hem de tenir en compte que l’acolliment no consisteix en donar un nen a una família, sinó de donar amb caràcter temporal una família al nen, que no és el mateix i que el protagonista de “l’història” sempre ha de ser el nen, i totes les actuacions s’han de prendre, sempre segons els criteris dels tècnics en benefici del nen, quedant en tots els casos la família d’acolliment en un segon terme.
Be això són els acolliments i aquestes són “les normes del joc” i els qui considerin que no estan preparats per assumir-les ................ no poden fer acolliments.
Miravet, 3 de març de 2007
ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES D’ACOLLIMENT DE TARRAGONA
Fernando Meléndez President |
