TESTIMONI D'UN NEN

Eren les set del matí i una petita llum s'escapava per les cortines de la meva habitació o més ben dit de la nostra habitació. Poc a poc vaig començar a obrir els ulls, ja que es començava a sentir soroll a dins l'habitació, i allí estava ella, a prop del meu llit, somrient com sempre  que venia al matí.

-          Bon dia carinyo,  que ens despertem?. Va, que l'esmorzar ja està esperant.

Jo, amb prou feines em podia expressar, no em sortien les paraules. De fet, amb divuit mesos de vida, poc es podia esperar de mi, en aquell moment de la meva infància el que havia de fer era créixer i disfrutar del moment que em tocava viure.

     Em vaig llevar del llit d'un salt i la vaig abraçar, significava tant per mi veure-la cada dia, el seu somriure, les seves carícies, les seves paraules tendres, i també quan em renyava per alguna entremaliadura, aquest era el meu món i el trobaria molt a  faltar.

       Ja estava vestit i esperant a la cua que els altres nens acabessin d'arreglar-se, en uns moments baixaríem tots junts al menjador. Cadascun s'asseuria a taula esperant que l' educadora li posés el seu esmorzar. Per fi ja estàvem tots i vam baixar a poc a poc per l'escala fins arribar al menjador, em vaig asseure a la meva taula, que compartia amb el Julian, el Cristian, la Jasmina i el Pedro.

      Aquell dia era molt especial per a mi, era el meu últim dia a la llar, algú que desconfeixo havia trobat una nova família que volia compartir el resta de la seva vida amb mi, i jo estava molt content, per fi tindria una família amb un papa i una mama nous com tothom m'havia dit. Aniria a viure a una casa molt gran amb piscina i jardí i estaria amb uns senyors que m'estimarien molt, però es que a cas la Mabel no m'estimava?, no havia estat amb mi quan em vaig caure de tobogan i em van haver de posar punts a la cella?, no em va acompanyar al metge en totes les ocasions que van ser necessàries i em tranquil·litzava contínuament per que jo tenia por?, no va ser ella qui em va presentar a la meva nova família i estava amb mi en els primers moments, dia a dia estava allí fent –me costat i compartint amb mi uns dels millors temps de la meva vida.

        Tot això ha arribat a la seva fi i per mi comença una nova etapa de la meva vida. Tindré en la meva ment tots aquests records, que només quedarà en això, records.

  Ester Cruselles Pino (educadora)