JO VAIG SER UN INFANT ABUSAT

Per que una persona adulta pot ser capaç de trobar el plaer en una personeta petita i indefensa com és un infant?
Pot ser està malalta?, sent un estat emocional de superioritat sotmetent algú inferior?, o be és un psicòpata dement que experimenta un desig inexplicable al realitzar aquesta mena d’actes que no es poden descriure verbalment?.
Com podríem entendre una realitat com aquesta, cada vegada més extensa en el nostre planeta? Personalment a mi em resulta del tot impossible, no puc trobar una explicació coherent a aquests actes.
Avui en dia es troben més xarxes de pederàsties arreu del mon com mai no havia passat, Internet és ple de pagines de pornografia infantil. On arribarem? Com ens sortirem? Que serà dels nostres fills, als que no podem deixar de vigilar ni un sol moment perquè no podem confiar en ningú . Ni tan sols en els nostre familiars, amb qui el nostre petit podria estar totalment segur, dons una persona de la família, de tota confiança, per que hauria de fer cap mal al nostre angelet?
Dons ni tant sols podem estar tranquils si no el tenim a l’abast, ens estem tornant paranoics?, Realment no podem confiar en ningú?, Dons gairebé diria que NO, i se ben be del que parlo.
Per que no s’endureixen les penes per aquesta gent? Per que surten al carrer molt abans del que toca i no son capaços de controlar-los, que tornen a cometre actes barbaries.
De vegades fins i tot la pròpia família dubta de les teves paraules, ests un nen petit i tens la imaginació molt activa, has vist massa t.v. i t’ho inventes, com pots dir unes coses així? I acusar injustament a una persona tant propera i que t’estima tan, d’haver fet aixó?, ets un mentider i vols fer mal? Que potser no tens amics i estàs massa temps sol i per aixó has d`inventar aquestes cosas? Per cridar l´atenció dels més grans?
I a partir d’aquest moment SÍ que estàs sol, no jugues amb els companys de l’escola, no confies en ningú, no expliques res, et limites a anar passant els dies com pots i fins i tot et planteges si no ha estat una imaginació teva com tothom esta
empenyat en fer-t’ho veure, o potser si que ha passat però potser ha estat culpa teva, tu ho vas provocar tot.
La vida va passant i poc a poc ho vas oblidant, com pots. Però sempre estarà allà dins esperant el moment per sortir a l’exterior de la manera més cruel.
En la vida laboral, en la vida de parella, en la social, sempre seràs un esser vulnerable, dubtes de tot i et sents culpable contínuament, i en aquest mon cruel i insensible tothom seguirà abusant de tu.

Una educadora